divendres, 31 d’octubre de 2014

Tinc lloc per a tots

FIDELS DIFUNTS 02-11-2014

Evangeli segons Sant Joan (Jn 14, 1-6)


En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Que els vostres cors s'asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa el meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n'hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic. I ja sabeu quin camí hi porta, allà on jo vaig.» Tomàs li diu: «Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. ¿Com podem saber quin camí hi porta?» Jesús li diu: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare si no hi va per mi.»

dissabte, 25 d’octubre de 2014

Estimar sens mesura

DIUMENGE XXX DURANT L'ANY (A) 26-10-2014

Evangeli segons Sant Mateu (Mt 22, 34-40)



En aquell temps, quan els fariseus s’assabentaren que Jesús havia fet callar els fariseus, es tornaren a reunir, i un d’ells, mestre de la Llei, per provar-lo, li va fer aquesta pregunta: «Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?» Jesús li contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes vénen d’aquests dos.»


divendres, 17 d’octubre de 2014

A qui seguim?

DIUMENGE XXIX DURANT L'ANY (A) 19-10-2014

Evangeli segons Sant Mateu (Mt 22, 15-21)



En aquell temps, els fariseus planejaren la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora, i li enviaren alguns dels seus i dels partidaris d’Herodes a dir-li: «Mestre, sabem que dieu sempre la veritat, i que ensenyeu de debò els camins de Déu, sense miraments per ningú, sigui qui sigui, ja que no obreu per complaure els homes. Digueu-nos, doncs, què en penseu, d’això?: És lícit o no, de pagar tribut al Cèsar?» Jesús, que s’havia adonat de la seva malícia, els respongué: «Hipòcrites, per què proveu de comprometre’m? Ensenyeu-me la moneda del tribut.» Ells li ensenyaren una moneda romana, i Jesús els preguntà: «De qui és aquesta figura i el nom que hi ha escrit?» Li diuen: «Del Cèsar.» Jesús els respon: «Doncs, retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu.»



Aquest diumenge celebrem també el dia del Domund. Us convidem a mirar aquest vídeo on podem veure una situació, entre d'altres, que pot viure un missioner.

divendres, 10 d’octubre de 2014

Tothom hi és convidat

DIUMENGE XXVIII DURANT L'ANY (A) 12-10-2014

Evangeli segons Sant Mateu (Mt 22, 1-14)

En aquell temps, Jesús proposà aquesta altra paràbola als grans sacerdots i als notables del poble: «Passa amb el Regne del cel com amb un rei que celebrava el casament del seu fill: envià els seus homes a avisar els convidats, però no hi volien anar. Llavors n’envià d’altres que diguessin als convidats: Ja tinc preparat el banquet, he fet matar els vedells i l’aviram. Tot és a punt: veniu a la festa. Però ells no en feren cas: l’un se n’anà al seu camp, l’altre als seus negocis, i altres agafaren els enviats, els maltractaren i els mataren. El rei, en veure això, s’indignà, i envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Mentrestant, digué als seus homes: El banquet de casament és a punt, però els convidats no se’l mereixen. Per tant, aneu a les sortides dels camins i convideu a la festa tothom que trobeu. Ells hi anaren, i reuniren tothom qui trobaven, bons i dolents. I la sala del banquet s’omplí de convidats.
»[Quan el rei entrà a veure els convidats, s’adonà que un home dels que eren allí no duia el vestit de festa, i li digué: Company, com és que has entrat sense vestit de festa? Ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien: Lligueu-lo de peus i mans i traieu-lo fora, a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Els cridats són molts, però no tants els elegits.»]



divendres, 3 d’octubre de 2014

Et duc un regal

DIUMENGE XXVII DURANT L'ANY (A) 05-10-2014

Evangeli segons Sant Mateu (Mt 21, 33-43)




En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Escolteu una altra paràbola: Un propietari plantà una vinya, la voltà d’una tanca, hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia, hi deixà uns vinyaters que la cultivessin, i se n’anà del país. Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus homes per recollir-ne els fruits, però aquells vinyaters els van agafar, i a un, li van pegar; a un altre, el van matar; a un altre el van treure a cops de pedra. Ell envià més homes que la primera vegada, però els tractaren igual. Finalment els envià el seu fill, pensant que, almenys el fill, el respectarien. Però ells, en veure’l, es digueren: Aquest és l’hereu: matem-lo i ens quedarem l’heretat. I l’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. Quan torni l’amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?» Li responen: «Farà matar aquells mals homes i passarà la vinya a uns altres que li donin els fruits al temps de la verema.» Jesús els diu: «No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura: La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se’n meravellen? Per això us dic que el regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el farà fructificar.»





I per ajudar a nostre Senyor a escampar la Bona Notícia Deú creà els catequistes...

I DÉU VA CREAR ELS/LES CATEQUISTES...

Quan Déu va crear el món, un dia abans de donar-lo per acabat, va encomanar als seus àngels que hi fessin una passejada per si faltava alguna cosa per fer.

Un àngel li va dir: "Senyor ens hi has enviat mil vegades, ja t'hem dit que tot havia quedat bé."
I Déu se'n va anar a dormir.

L'endemà al matí, Déu va matinejar, i encara amb pijama, va mirar per la finestra i va veure l'home que tallava els arbres del bosc, que matava foques, que robava als seus treballadors i inventava armament per barallar-se pel petroli, per això Déu va tornar a enviar els seus àngels a la terra per veure què és el que havia fet malament i poder-ho corregir.

Els àngels, van trigar uns quants dies a tornar, però quan ho varen fer es van presentar davant de Deu i li van dir:

"Senyor, t'hem de donar una mala notícia. Tota la teva obra ha quedat perfecta, només hi ha un petit detall que està mal acabat, el COR de l'home s'esquinça amb cada paraula que pronuncien els altres homes, i en cada esquerda s'hi "colen" uns sentiments estranys que Tu no vares crear i que l'home els hi ha posat nom: odi, gelosia, rancúnia, ambició..."

"Nosaltres hem tancat aquestes ferides amb les teves Paraules i amb els teus sentiments, però no n'hi ha prou en tancar-les una sola vegada, perquè contínuament es tornen a obrir, ja t'ho hem dit el COR de l'home t'ha quedat fràgil, s'hauria d'estar sempre al seu costat."

Un àngel va proposar: "Em sembla que només hi ha una solució, l'hauries de destruir i fer-lo de nou, millorant el seu cor; el dels elefants t'ha quedat molt bé, el podries copiar."

Déu va contestar: "No és cap bajanada si no fos que ja els estimo, fins i tot n'he escollit alguns d'ells per una gran missió. Crec que la millor solució és la que havíeu dit abans: que hi hagi àngels molt a prop d'ells perquè puguin tancar les seves ferides i curar els seu cor i que els parlin de mi i del nostre projecte comú, a totes hores, a cada moment, a temps i a des temps. Aneu-hi tots vosaltres i quedeu-vos entre ells, aquí en el cel no hi ha feina!


Així fou com Déu va crear els/les catequistes...

(Extret d'internet)